Eivissenc i formenterer

L'eivissenc, també anomenat formenterer a Formentera, és un subdialecte del català balear. Se'n distingeixen dues variants:

      Eivissenc de Vila: A la ciutat d'Eivissa. 
      Eivissenc Pagès: Al camp i a Formentera.






SINTAXI

Comparteix els trets característics del català balear, a més presenta les següents particularitats:

• Davant de vocal o "h" l'articles masculí pren la forma es: es amos 
• Els plurals paroxítons mantenen la -n llatina: jóvens, hòmens...
• 1ª persona singular del present d'indicatiu: jo neix, mereiix estreny 
• En les combinacions de verbs i pronoms febles l'accent recau sobre el verb 
• El passat simple adopta la forma simple en lloc de la perifràstica: 'aní' per vaig anar 
• Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu...
• 1ª i 2ª persona del plural del present d'indicatiu del verb 'estar' amb els morfemes -am i -au: estam i estau.
• Augmentatius amb el sufix -el·lo: homenel·lo
• Dos en femení no pren la forma 'dues'
• Pronoms personals: Naltros, valtros...
• Pronoms possessius femenins com en català occidental: meua, seua, teua...
• Els pronoms febles davant del verb fan servir indistintament la forma del català occidental: em dus o me dus...
• Els verbs tenir i venir conserven la e de l'arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, vengueres...La pronunciació és de 'e' tancada quan és tònica.
• Ús de formes verbals arcaiques,pròpies del valencià actual, en el subjuntiu.

FONÈTICA

• La 'o' àtona es pronuncia 'u' 
• La 'r' i la 't' final després de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or i cor. 
• 'Jo' i 'ja' es pronuncien 'io' i 'ia'.
• La pronunciació de la 'LL' no és perd totalment com a la resta de les illes Balear per exemple és fuia, però no fua.
• Quan hi han dues consonants seguides en dues paraules es pronuncien prolongant el so de la consonant: ses sabates es pronuncia sessbates
• En general, l'accent no es tant exagerat com el mallorquí en les 'e' t 'o' obertes 

LÈXIC

• Casament és casa de camp, encara que també es pot referir a una boda.
• Dacsa és blat de moro, tomata és tomàquet, lletuga és enciam i pebrera és pebrot com en valencià. 
• Endevineta per endevinalla o endevinador.
• Entrepussall és obstacle i entrepussar entrebancar, ensopegar, entropessar.
• Meco és nen en to despectiu.
• Pardal és ocell, com en valencià i teulats són pardals.
• Garrit és nen o noi jove.
• Nevolat és núvol.
• Tombar és fer caure, mentre que en altres parlars catalans vol dir donar-se la volta.
• Algú, algun i qualsevol es fan servir com en central, mentre a les altres illes es diu qualcú, qualcun i qualque.
• Moll és tou

VARIANTS DE L'EIVISSENC

Les diferències entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fonètic i al lèxic. Allà on divergeixen, la variant de pagès és més arcaica, i la variant de vila té alguna influència d'altres subdialectes del català com el central o el sud-occidental.

Vila	Pagès	Nota
aigua, llengua...	aigo, llengo	pronunciat com "u": aigu, llengu
ametler, metla	ametller, metlla
delfí	galfí
desset, devuit, denou	disset, divuit, dinou
dut	duit	duit en mallorquí i menorquí
esmorzar	morzar	berenar en mallorquí i menorquí
faig	faç	faç en mallorquí i menorquí
família, memòria...	famili, memori...
güelo	major	avi al Principat, padrí a Mallorca i Tarragona
millor	mellor
ningú	nengú
siré, siria	seré, seria
vore	veure