Menorquí

El menorquí es parla a Menorca i és un subdialecte del català insular o balear.

Illa de Menorca.

Característiques	Exemples
La neutra tònica es torna e  oberta	sobretot en Maó (verd)
Pas sistemàtic de o  àtona a u	(truná, 'tronar')
-ua  precedit de velar	(aigu, 'aigua')
Estabilitat de la -a  dels esdrúixols en -ia	(gàbia)
r-  final (en el monosíl·labs)	(corr, 'cor')
ús progressiu de les desinències -és, essis, etc, de l'imperfet de subjuntiu; ordre Ci+CD dels pronoms	(te'l don; menorquí: el te don)

 

Lèxic	Exemples
Arcaismes	(calcigar, 'trepitja'r)
Variants formals	(garrosses, 'crosses', barrabam, 'barram')
Mot específics	(tià,' cassola', tos mala, 'tos ferina')
Evolucions semàntiques	(fesols, 'pèsols', l'onclo, 'l'oncle capellà')
Arabismes (especialment en la toponímia)	(cuscussó, 'menjar típic de Nadal', falaca, 'tupada')

És diferencien dues varietats:

Occidental	Oriental
Ciutadella  com a nucli rector, que manté la /e/ tònica (tela ) i diu emblanquinar, penjador,etc.	Maó  i els pobles circumdants, que ha obert la /e/ i diu emblancar, rastiller, etc,

A més d'haver rebut amb més força l'empremta lexical anglesa (xoc, 'guix de la pissarra'; bord, 'safata'; pinxa, 'arengada'), conseqüència de les tres dominacions britàniques al llarg del s XVIII.
 

Diferències amb el Mallorquí	Exemples
Grau zero de iodització	(paa, 'palla', cea, 'cella')
Ús de la variant de l'article salat es precedit d'amb, en lloc del mall	(amb es mànec(s))
Pronom neutre açò, 'això', oposat a allò.	---------------------