Aparaulats : Mallorquí

És un dels dialectes constituents del català. Es parlat en l´illa de Mallorca.

Illa de Mallorca.

La llengua catalana va ser introduïda pels habitants de Rosselló i L´Empordà en els temps de la conquista de Mallorca on les terres es van repartir:

-A Catalunya amb més d´un 39% del total.
-Aragó.
-Itàlia.
-Navarra.
-França.
-Flandes.
-Castella.

La llengua pròpia de Mallorca és un dialecte oriental del català, denominat mallorquí, però amb préstecs lèxics presos d´altres idiomes.

Ara bé, el mallorquí té uns trets molt característics:

MORFOLOGIA

Eliminen la a en paraules esdrúixoles acabades en ia. Com per exemple ocorre en "gràcies" que es diu gracis.
La utilització dels pronoms me, te, se, nos... característic del castellà i no dels pronoms del català em, et...
Les síl.labes àtones gua i qua es pronuncien com go i co. Es pot observar en les paraules següents: Llengua es diu llengo o en lloc de guardar es diu gordar.
En compte de dir "maltat" diuen maldat, és a dir, que utilitzen la desinència -dat i no la desinència corresponent -tat.
No utilitzen la vocal o en els verbs de primera persona del singular de l´indicatiu com: Jo pens, en lloc de Jo penso.
Verbs que en la primera persona del singular de l´indicatiu acaben en -esc com decidesc i en subjuntiu en -esqui com decidesqui.
Gerundis acabats en -guent, com per exemple: moguent.
L´ús de participis en substantius femenins com: L´he comprada.
L´ús de la a en compte de la e catalana, com per exemple ballam en lloc de ballem.

LÈXIC

La preposició en pot indicar direcció, en compte de la preposició a.
L´ús dels pronoms llatins ipse que han de ser exclosos en el llenguatge formal. Exemple: so (el) sa (la)
L´ús del pronom lo, lo mateix (el mateix)
Vocabulari propi com: Moix (gat), ca (gos), torcaboques (servilleta), doblers (dinero), batle (alcalde) i misser (advocat).
Utilització de molts castellanismes com guapo, barato...
Expressions pròpies com: què et diven?

SINTAXI

Ús de la conjunció però al final de la frase, exemple: Ja la me donà, però.
Utilització del pronom Jo en lloc de mi, com per exemple ocorre en: aixó jo no m´agrada.
L´ordre dels pronoms és diferent, primer és l´objecte directe i després l´indirecte, és a dir, a l´invers al català, exemple: la em jugà.

FONÈTICA

Existència d´una vocal neutra ə.
Pronunciacions dèbils.
La l després de consonant, es pronuncia u. Com selva que es pronuncia seuva.
Diferenciació de l·l i la l.
La unió de r i l, es pronuncia l·l així que parlar es diu pal·là.
Arcaismes com: homo (home) o bo.
La lletra u pot pronunciar-se com v,en compte de diuen és diven.
L´ús d´ies en compte de lles, com ocorre en Guillem que es diu Guiiem.
Pronunciació del so ts, exemples: Pitsina o tatsi.
Intensitat al pronunciar les vocals obertes a, e, o com tambè.
A diferència del català la o àtona es pronuncia com o u no com u. Exemple: guápo (mallorquí) i guápu (català).
No pronuncien la r al final de les paraules monosíl·labes o agudes com per exemple: cor és cò i dinar és dinà.