Capcinès

El capcinès 

El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir (comarca situada al sud de França).

El capcinès és (era) un dialecte molt fragmentat amb una homogeneïtat variable. El nord del capcinès era probablement meitat occità meitat català a les acaballes del segle XIX i com més al sud més català  amb l'excepció notable de Formiguera que com a capital tradicional que va anar rebent més influències "catalanes" i "recatalanitzant-se".

Característiques del capcinès:

El capcinès comparteix gairebé tots els trets del català septentrional, al qual afegeix mantes especificitats:

• Fonètica

El tret més emblemàtic d'aquest dialecte és la realització [ø] de -u- .Ex: lluna ['ʎønə].

Altres exemples: pluja realitzat pl[ø]ja, escudella esc[ø]della, perdut perd[ø]t, assegut asseg[ø]t, agulla ag[ø]lla, un pa [ø]n pa, una filla [ø]na filla, lo mes de juny lo mes de j[ø]ny.

La vocal neutra final 'a' posttònica conserva una posteriorització com en occità o en valencià, amb so pròxim de 'a'. Ex.: casa [kaza], fresca [fresca], llebre [llebra] i també [llebrə].

El capcinès ha transformat la -D- i el grup CE/CI intervocàlics llatins en [z]. Ex: crusa (crua), disia (deia), rasó (raó), vesí, tesa (teia), tisó (tió).

Com en occità existeix una vocalització de la [d] en el grup intervocàlic -DR- que esdevé [j] en occità i [Ø], [dr] en català. Ex: paire i maire (pare, mare), peira (pedra).

Vocalització no generalitzada (p. e. es manté salze/salzi) de la -L- davant consonant dental o alveolar (autar, 'altar'; autre, 'altre'; bauç, 'balç', cauç, 'calç'; calces, 'calces'; descauç, 'descalç'; fauç, 'falç'; fauzilla, 'falzilla') i les mutacions qua-, gua- en ca-, ga- (catlla, 'guatlla'; ganyar, guanyar, gardar, 'guardar', quand, quant, cinquanta, quatre), si bé es manté quatre [kwâtra] als Angles.

Manteniment de la -I- provinent del grup llatí -CT- : llat. lacte > lleit ("llet"), feit (fet)

El capcinès conserva el grup biconsonàntic -MB- de camba ("cama" com en alguerès) i ambe ("amb").

Com en occità es manté sovint el grup -AU- : praubi  o probe i pobre/pobri ,aucell, aurella, pausar, llaurer, pauruc contrasten amb oca, poc, roba, reposa.

Nombroses metàtesis, algunes també presents al català septentrional : crompar (comprar) i d'altres absents del nord-català : crobar (cobrar), drobir (obrir), cramba (cambra), craba (cabra). Es manté generalment cobrir enlloc de crobir, formiga en comptes de fromiga.

La R final del verb fer es manté vibrant múltiple ("ferr") i s'oposa a fer (ferro).

Morfologia:

• Article:

      L'article definit hi era lo (pl. los) tanmateix com a la resta del país l'ha anat suplantant el (pl. els). Ara bé enmig d'una frase i en contacte amb vocal s'usa "el".

      L'article personal és lo i la i no pas en i la com en rossellonès.

• Plurals

    La realització dels plurals sensibles masculins de mots acabats en S fa -is (a excepció de 'biga' que fa 'biguis'). Ex: bosquis, riquis (rics), ellis (o ells o ellos), aquellis (aquests), caçadis (caçats), peixis, rossis ['rrusis]. En alguns casos coincideix amb la parla xipella, és a dir que les E finals es tanquen en -i a la localitat dels Angles : tixeiri (tixeire 'teixidor') o al plural bonis ('bons' pronunciat "bunis"), nosautris, jovis ('joves' pronunciat "jubis"). Fins i tot aquesta tendència al tancament de les -E finals en -I la trobem, en verbs com ara "éssir", "parèixir", "cauri", "seuri" per "ésser", "parèixer", caure", "veure" o noms singulars llaurairi (o llauraire, "llaurador"), maire/mairi", etc.

• Pronoms personals:

    jo és iu o ieu [yiw], [yu], [yew]

    nós s'hi conserva per nosaltres i vós per vosaltres.

    Les formes àtones remarcables són ens (rossellonès 'nos') i eus (rossellonès vos/us).

• Possessius.

Els possessius són:

Lo miu/meu, lo tiu/teu, lo siu ; los sivis/los sius

La miva/miua, la tiva/teva, la siva ; les mives, les tives, les sives.

• Altres elements:

Sauriï (sabria)

El futur d'anar és : iré, iràs, irà i al plural airem, aireu, airan, que retrobem al condicional airia, airies, airia, etc

Saput, sapiüt o sapigut (per 'sabut' participi passat de saber)

Cuit es pronuncia "køt" o "kit" (participi passat de 'coure')

• Lèxic:

El capcinès té en general el vocabulari del català septentrional, amb formes lèxiques específiques. Aquest lèxic conté termes també usats al Conflent i al Rosselló, aquí poso alguns d'ells:

• Acofar (s') (per ajupir-se, acatxar-se, acotxar-se)
• Acò (per això, açò en català septentrional)
• Ambe (amb conservació del grup biconsonàntic com en català septentrional)
• A(m)prés o emprés (per després)
• Amolet (per esmolet)
• Ans (per abans)
• Baina (banya per dissimilació de la consonant palatal)
• Becet (bedollar. Lo Becet és el nom d'un lloc a Puigabalador)
• Berbol (bertrol, aïna per a pescar. També al Conflent)
• Boada (o boer) (segon ramat format pel bestiar utilitzat per les obres (llaurada, tragí de la llenya, de fems i collites) i qualques vaques lleteres i dos toros reproductors, segons Amédée Escach)
• Boera (pasturatge de bous)
• Bordegàs (pel rossellonès minyó)
• Borrec (pel rossellonès mo(l)tó)
• Cabra (barra de fusta horitzontal subjectada per dues barres més petites encreuades i fixades per unes fustes planes, que serveix de cavallet per a serrar la fusta)
• Cadenot (per baula, balda)
• Cagarrilla (excrement de l'ovella, cagarulla, cagarota)
• Calfar (cf. català antic, occidental i més, pel català central 'escalfar')
• Calla (cf. oc. 'calha' per guatlla en català septentrional)
• Canilla (en lloc d'eruga del català septentrional)
• Cansat (malalt)
• Capdellà, (al " de) : (al) capdamunt (de)
• Carretera (sender, en un bosc)
• Dejunar (al costat d'esmorzar, desdejunar cf. oc.)
• Demandar (per demanar cf. oc. i cat. antic)
• Demprés A VERIFICAR
• Digús o dingú (per ningú, ningú(s)/dingú(s) en català septentrional. 'dilluns' es pronuncia "dillús")
• Dimengi (per diumenge)
• Diu (per déu com en occità di(e)u(s))
• Dors (occitanisme i arcaisme per esquena)
• Drap (per llençol occitanisme o gal·licisme)
• Dunoll (per genoll com enjondre)
• Engranera o engranyera (per escombra com en català septentrional, que també coneix 'escombra'. 'Engranièra' en occità)
• Entendre'* (cf. oc. per 'sentir, oir' a Font-Rabiosa)
• Entostassar'* (enterbolir, embrutir, parlant de la calor. "L'estar-me massa a la vora de la llar m'entostassa el cap")
• Enutjar'*
• Ernya (per neguit)
• Escadena (per cadena)
• Escornar (escapçar)
• Fenestra (per finestra, com en català antic i occità)
• Ferr' (per ferro, com en occità veí?)
• Fillota (nena cf. oc.)
• Fuguet (fuet cf. oc.)
• Ginat (dit també gener)
• Girola (per gírgola Cantharellus cibarius. occitanisme o francisme?)
• Gojat -a o bojat -a (per minyó -ona en català septentrional)
• Granpapa/granmama o granpaire/grandamaire (per avi/àvia. occitanisme o francisme?)
• Graula (per grua ocell)
• Herla (pel rossellonès helra, hedra o heura)
• Irondela (oreneta, per orèndol, orendola en septentrional. occitanisme)
• Jument m. (bèstia de càrrega) A VERIFICAR
• Lampar (beure d'un tret)
• Lençol (llençol segons Amédée Escach. cf. oc.)
• Lendern (cf. oc. 'landièr' per capfoguer)
• L'ensendemà (alterna amb 'l'endemà'. cf. Tortosa, val., mall)
• Llarer (per llar del foc)
• Llebrat (per llebretó, llebretí llebre petita o jove, llebrau(t) en català septentrional)
• Mólser (pel rossellonès 'molsir', munyir)
• Mor (i també morros. per morro en català septentrional)
• Mosolla ('medul·la')
• Nabina ('camp de naps' segons El parlar de Cerdanya ed. Salòria)
• Naut ('alt' pronunciat "nau(t)", també existeix la forma "alt". nalt en català septentrional. A naut : a dalt
• Nervill o nerbill (A VERIFICAR noia serp, escanyacavalls o anull a Catalunya del Nord, cf. oc. naduèlh)
• Nusar ('nuar')
• Papillota (per papallona. occitanisme?)
• Parrot o perrot (per 'gendarme, carrabiner, guàrdia encarregat d'impedir el pas fraudulent d'articles de comerç' també Plana de Vic, Penedès)
• Peira (per pedra. arcaisme i occitanisme)
• Pepí, pina o pipí/pipina (per iaio-a, jai-a. occitanisme)
• Pic ("outil levier fait d'un long manche épais, avec, en bout un morceau d'acier triangulaire se terminant par une pointe aceree, effilee et retournee pour mouvoir et faire avancer de gros arbres avec un moindre effort en agissant aux extremites de l'arbre")
• Picaire (per llenyataire)
• Plau (a Font-rabiosa per plou verb 'ploure')
• Plus (per més. cf. oc.)
• Raia (rajada peix)
• Rauc (per ronc)
• Reinet (per reietó, reiet ocell)
• Revirar (se revirar) (regirar(se))
• Rogasons (rogacions)
• Roellassa (bolet anàleg a girola gírgola però distint)
• Romaguera (dona pretensiosa)
• Ronclar ('roncar')
• Salit (sàlit)
• Sautarell (per llagosta (de terra), pallagostí en català septentrional, com en occità saltarèl?)
• Secutre ('secudir, sacsar')
• Sem ('llavor, sement')
• Semenar (semebrar . cf. oc.)
• Sènyer o sènyir (senyor amb E tancada. cf. oc.)
• Tira (senda incurvada, estreta, de recorregut accidentat, de vegades molt rosta)
• Toalla (per 'tovalló cf. cat. antic i oc. toalha)
• Tampar (al costat de tancar. cf. oc.)
• Tenesó (teneó Cerdanya, Camp de Tarr. remor llunyana, fonda, poc clara, com la d'una tronada que s'acosta o la d'un riu llunyà)
• Tet (per terrat/teulat en català septentrional. cf. cat. antic i oc. teit)
• Tixeire (per teixidor com en català septentrional que també coneix aquesta darrera forma)
• Triba o barrina (eines)
• Uò [wò] (per Sí, com en occità de Carcassona, cf. òc [ɔ(k)] occità).
• Verm (per cuc que també es retroba a una part del Rosselló)
• Viell (per vell que alterna amb aquesta forma a Rosselló)
• Virasolell (per girasol cf. oc. virasolelh)
• Visar (per guinyar cf. oc?)
• Xinxola o xinxoleta (pel nordcatalà sanglantana, singlantana : sargantana cf.)
• Xurrac (per xerrac)

• Proverbis

• Qui va al bosc va a la guerra.
• Ditxós pastor amb l'aire purificat de la muntanya és més content dins sa cabana que dins el palau d'un emperador.
• Arquet de Sant Martí plaçat al dematí, boer vés-te'n a dormir; arquet de Sant Martí posat a la tarda, boer vés-te'n a la jornada.
• La gent del Capcir (un bon matí) trobarà(n) un pi dins (al mig d') el tupí
• A Capcir, ni bona ega, ni bon rossí o En Capcir, no dona ni pollí.